jueves, 8 de septiembre de 2011

Mandonguilles amb sípia (Albondigas con sepia)

Hola a tots, Aquí va esta receta de cocina tradicional catalana, para aquellos que les gusta el mar y montaña y para mis compañeros del curso de la eskuela Irizar, gracias a los que el curso fue exquisito...He ahí este castellano

Ingredientes:

1 sèpia grande
400 g de carne picada de ternera
200 g de carne picada de cerdo
2 huevos
50 g de pan rallado
ajo, perejil i una pizca de canela 
1 kg de guisantes frescos (optativos)

El sofrito:
1 cebolla grande
2 tomates
sal i pimienta negra, 
2 onzas de chocolate negro (70%)

La picada:
1 diente de ajo
4 almendras y 3 avellanas torradas, una nuez.
1 tostada de pan
vino rancio

Preparamos y reservamos
Cortar la sepia a cuadrados medianos.
Hacemos las albondigas, mezclando los ingredientes siguientes: las dos carnes, el huevo, el ajo cortado en brunoise, el perejil bien picadito, la canela, el pan rallado y los piñones, sal y pimienta negra. Una vez preparadas las bolas las pasamos por harina.
Para el sofrito, rallamos por separado la cebolla, los tomates y el chocolate
La picada, consiste en machacar todos los ingredientes en un mortero.
Pelar los guisantes.

En una cazuela de barro, con aceite de oliva sofreimos las albondigas por todos lados para sellarlas, las sacamos y reservamos. 
En ese mismo aceite (si es necesario añadir un poquito más pero evitar el exceso para que no nos quede aceitoso) sofreimos la sépia hasta que coja un tono rosado. Añadimos la cebolla y dejamos que se dore, añadimos seguidamente los tomates. Lo dejamos hasta que el sofrito esté brillante. 
Añadimos de nuevo las albondigas y cubrimos con agua caliente a fuego medio haciendo chup-chup. 
A los 10 minutos añadimos el chocolate.
A los 15' la picada deshecha con el vino rancio y terminamos la cocción en 10' más.
Si queremos añadir los guisantes, los herviremos a parte y enfriaremos en hielo para que conserven el color verde y los añadimos a la cazuela antes de emplatar.

Sólo queda degustar: espero que os guste. BON PROFIT!!!!

domingo, 21 de agosto de 2011

Un Gaspatxito andalù

Amb aquesta recepte no aportarem res de nou al univers culinari, però jo cumpleixo un deute pendent:

Després d'un parell d'estius amb la demanda del Iuket de la meva modalitat del imprescindible Gaspatxo estiuenc!, del Jimy Panta recordant que no oblida el revitalitzador suc vermell una nit de grabació... per fi ahir, em vaig animar a pesar els ingredients i explicar quin és el secret d'aquests refrescant i mineralitzador menjar.

Com el tema de les verdures va per peces i dificultat en la preparació te ben poca, trobo que l'única coseta a dir és la proporció dels ingredients.

La meva fórmula rau en possar igual pes de cogombre, ceba i pebrot vermell en igual pesat en net, i el triple de pés de tomàquets.

Ingredients, per a un parell de dies...

5 tomaquets grans madurs (600 gr)
1 cogombre (200 gr)
1 ceba (de figueres, ja que fem la versió cat). (200gr)
1/2 pebrot vermell o un de petit (200 gr)
Pà sec ( un tros d'uns 4 dits)
Vinagre de poma o de jerès
oli sal i pebre negre
2 alls 



A una cassola poses 3 dits d'aigua a bullir, afegeixes els tomaquets sencers, fent-li un tall en forma de creu al cul per a facil.litar el pelat; els escaldes durant 2/3 mínuts, fins que vegis la pell que es trenca i es poden pelar facilment.
Tallem la ceba a trossos i la deixem en remull durant 10' en una mica d'aigua, vinagre i sal per a disminuïr la fortor. Possem el tros de pà sec en remull fins que s'infli.
Netejem el pebrot vermell de llavors i tels blancs.

Possem a la batidora, la ceba juntament amb el líquit, el cogombre pelat deixant algún trosset de verd, el pebrot i l'all tallats a trocets. Triturem amb el túrmix. Afegim el tomaquet i l'oli, tornem a triturar i per últim afegim la molla de pà (li treiem la costra) i rectifiquem de sal, oli i vinagre, per últim afegim el pebre negre.

Un parell d'hores a la nevera i BON PROFIT! 

Si us agrada la versió fina, un cop triturat passar pel xino, però si per vosaltres el gazpatxo és tot un primer plat, servir acompanyat de trocets de pebrot vermell, verd, ceba, ou dur i pà fregit.

martes, 16 de agosto de 2011

Risotto de xampis, tomaquets secs i pesto

Aquests Risotto és una versió "light" apta per a aquells que fem la dieta dissociada.

Ingredients (2 persones)
2 grapats d'arròs bomba per persona
8 Tomaquets secs
8 xampinyons
una ceba tendre/ 2 xalotes1 nyora
1 cullerada gran de pesto
Un rajolinet d'oli d'oliva.

Preparem els ingredients i reservem
Possem a hidratar durant 15 minuts els tomàquets secs i la nyora.
Tallem picadet ben petit la ceba o xalotes i els xampis tallats a trossets, reservem 2 xampinyons tallats a llàmines, preparem el pesto.

A un cassó amb una mica d'oli possem a potxar la ceba durant 10', quan comenci a daurar-se afegim els xampinyons tallats a trossets i deixem coure durant 3'. A continuació afegim l'arròs i saltem durant 2-3' amb foc mig. Afegim la carn de la nyora i els tomàquets tallats per la meitat. Comencem la cocció de l'arròs afegint una mica d'aigua tèbia i foc fort. Quan tot pugi a ebullició baixem el foc i anem afegint aigua a mesura que aquesta es vagi evaporant, remenant-ho constantment. 
L'aigua a d'estar a l'alçada de l'arròs però sense cubrir-ho. Afegim els xampinyons tallats a llàmines. Anem repetint operació durant 10-12 minuts. Passat aquests temps pugem el foc durant 1/2 minuts i apaguem. Afegim la cullerada de pesto i remenem.
Atenció a no salar cap aliment ja que el pesto li aporta la fortor a la recepta.
Emplatar i decorar amb una mica d'oli de julivert. BON PROFIT!!!

Per a la versió complerta, sofregirem la ceba amb mantega,  afegirem brou i nata líquida a parts iguals enlloc d'aigua i als últims 2 minuts la ratlladura de formatge parmesà i el pesto.

Pel pesto
Alfabrega
pinyons
alls
Oli d'oliva

Treiem els cors dels alls. Podem treballar el pesto en un morter, triturant els pinyons i els alls en primer terme, l'alfabrega ben picadeta i anar afegint l'oli d'oliva en un fil per anar lligant la barreja.
La versió rapida és possar tots els ingredients i passar-ho pel turmix.

Podem conservar el pesto durant un llarg període de temps al frigorífic, cobrint la pasta amb dos dits d'oli d'oliva. Es un bon recurs per acompanyar plats de pasta o patates bullides/"arrugas" , una opció ràpida i un clàssic dins la dieta dissociada.

Recuperant la línea després de visitar Donosti

Los amorelis nos hemos ido unos dias a la hermosa Donosti a hacer unos cursos de cocina en la escuela Irizar, cocina tradicional Vasca y pintxos donostiarras respectivamente.

Además de regresar con un maravilloso gusto de boca en todos los sentidos, una chaira en la mochila y mil trukillos en la cabeza hemos puesto unos kilitos de redondez más en nuestras carnes,  así que hoy toca una receta de dieta disociada...un risotto de Champis, tomates secos y pesto (en versión ligera)...

pantxineta
magret de pato con salsa de cerezas
más adelante ya compartiremos alguna que otra recetilla del curso.... os dejamos algunas imagenes para ir abriendo boca...

miércoles, 11 de mayo de 2011

Peus de porc al cava amb fruits secs.

Aquests recepta no és de dieta, Avis!

Els peus de porc o "manos de ministro" que diuen al bar de baix de casa, son un descobriment recent per a mi.  L' altre dia hi vaig trobar uns de cuits al mercat i em vaig animar a experimentar. Un dels inconvenients dels peus de porc és que et poses fet un fàstic rebregant els ossos, obligat a llepar-te els dits... així que vaig pensar en una recepta de peus desossats...i ja posats amb diferents textures per a que no quedés una barreja tan gelatinosa... aquesta és la proposta, desitjo que us agradí.

Ingredients
4 peus de porc.
Fruits secs: orellanes, avellanes, panses i
(nous o làmines d'atmelles torrades)
1 ceba. 
100 ml de crema de llet
2 cullerades de mantega.
2 gots de cava
1 cullerada de farina
Oli, sal i pebre

Preparem els ingredients i reservem

Posem les panses  a remull en aigua i rajolí de víi ranci, per a que s'engreixen i estovin una miqueta. Ratllem la ceba. Piquem l'all i les avellanes. Piquem les nous no massa petites.Tallem les orellanes a cuadrets.


Posem els peus de porc (ja cuits) al foc en un pot i els cobrim amb aigua, sal i pebre. Portem a ebullició per que deixin una miqueta de la seva gelatina. Afegim una culleradeta de mantega, el cava i deixem que es redueixi fins a la meitat.
Retirem els peus i els desossem.
A una paella amb una cullerada de mantega daurem la ceba, quan estigui marroneta hi afegim les panses i la picada, sofregim durant 2,3 minuts i posem la farina a daurar. A continuació hi posem el brou reduït amb el cava, la crema de llet, els peus desossats i rectifiquem de sal i pebre, fem xup-xup a foc baix durant 10 minuts.
Un cop apagat el foc afegim les orellanes i les panses, emplatem els peus i posem per sobre les nous picades (o làmines d'atmella torrades), decorem el plat amb un fil de crema de vinagre de mòdena.


Com a entrant, combinant textures.

M'havien quedat a la nevera uns fulls de pasta Brick. Vaig pensar que potser la textura cruixent d'aquesta pasta amb el gelatinós dels peus podria donar una bona combinació, així que vaig reservar una part i la vaig deixar refredar. Vaig tallar la pasta per la meitat i col.locar el farcit a un dels extrems. El vaig doblegar fent zig-zag, perquè em quedes en forma de triangle. Vaig fregir amb oli de girasol i unes llavors de sèsam... Prou bo també.

Bon profit!

sábado, 30 de abril de 2011

Okras con arroz bomba y salvaje (DD)



Ingredientes (2 personas)
Para las Okras
250 gr. Okras
2 tomates maduros
1 cebolleta tierna
1/2 lima
Un pellizco de cúrcuma
Aceite
Azucar, Sal - para el sofrito
(un ramito de Albahaca o cilantro)*opcional


Preparamos los ingredientes de la manera siguiente: Rallamos los tomates, cortamos pequeñita la cebolleta tierna. Partimos la lima, exprimimos el zumo de media lima y reservamos, pelamos la piel verde y reservamos.

Ongi Etorri eta Bon Profit !!!

Hola a tod@s los amantes de la gastronomía!

Hoy nos unimos a esta corriente fantástica de blogeros que comparten generosa y altruístamente su saber hacer, con propuestas que después de trajinar entre fogones acaban siempre en un buen sabor de boca, y nos hacen disfrutar de uno de los máximos placeres de la vida: el buen comer.